TERMINOLOGIA

No sé si és perquè és estiu , per casualitat en fer zàping o per curiositat, però darrerament veig més À Punt. He de dir que hi ha programes que els trobe potables (La via verda, Zoom, Dossiers...), però en general és infumable, i ja es troba als nivells dels pitjors temps de Canal 9. El que més em molesta, evidentment, també per deformació professional és el nivell de la llengua dels reporters, i l’habilitat que tenen per trobar només persones que parlen castellà (no sé si és que faran un càsting o què, perquè les enquestes sobre l’ús no donen unes dades com les que reflecteix la televisió pública dels valencians: aquesta setmana passada, en un mateix programa de La via verda van entrevistar en una empresa de calcer d’Elx on tots parlaven castellà, una fira d’artesania del suro a la Serra Espadà on tots parlaven castellà i una fira de la cirera de Zarra on tots eren castellanoparlants. Però on es nota més la falta de lingüistes és en el món taurí. En el nou programa de bous La plaça, que fan els dissabtes al migdia, no es pot ser més curt: també trauen els bous al carrer que fan els pobles en festa i l’altre dia van traure les festes de Sant Pere al Grau, i no sé si es pot ser més inútils. Mira que hi ha pobles que televisen les seues festes de bous en les televisions locals (Almassora, Borriana, Onda, Nules, la Vall d’Uixó, Vila-real...), i en totes parlen persones sense cap titulació, de manera voluntària i altruista, i no tenen cap problema per fer la retransmissió en valencià i utilitzar un llenguatge adequat i reconegut del poble. Els periodistes d’À Punt es veu que no són capaços: quan vaig sentir els “retallaors” (amb una terminació que es pensaven que valencianaven la paraula) em va recordar quan fa molts anys als exàmens de la JQCV de nivell oral posaven dibuixets i els examinants havien d’escriure a sota com es deia la cosa dibuixada, i algunes vegades dibuixaven una finestra i molts escrivien en valencià “ventan” i es quedaven tan amples (és tan fàcil el valencià que només cal parlar en castellà i suprimir la terminació!).
Cal dir que als anys noranta del segle passat, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana va publicar una sèrie de vocabularis de llenguatges específics que incloïen un vocabulari faller i un vocabulari taurí (1993).

El primer que faria és recomanar als treballadors de la televisió que s’estudien aquest vocabulari, amb uns 350 termes amb l’equivalència castellà-català. La llàstima és que el vocabulari només fa referència als bous de plaça i las corridas. Potser caldria recomanar a la Conselleria que ampliara el vocabulari amb un altre de bous al carrer, revisat per l’AVL, per favor.

És que hi ha coses que criden l’atenció: hi ha un anunci que sempre em grinyola. Es tracta de la Horchata Chufi, perquè diuen: “en el Mediterráneo (fixeu-vos que no diuen al País Valencia ni tan sols en la Comunidad, que no vol dir res, ens rebaixen a menys que no res, encara que també podrien dir en Levante) tenemos un refrán tener horchata en la sangre". I presenten aquesta dita com una cosa positiva com si tindre orxata en la sang indicara saber viure la vida. Al meu poble sempre s’ha dit la variant “tindre la sang d’orxata”, que és el mateix que “no tenir sang en les venes”. En tot cas, no és una dita positiva, ja que vol dir “no tenir vigor, ser passiu, ser excessivament flemàtic, no indignar-se per res, calmós, incapaç de prendre decisions davant de la desesperació dels qui els envolten”. Si això és el que els espera als qui veuen orxata Chufi, els la podem regalar als madrilenys que venen a depredar el nostre País.

I que la festa continue!

BARTOMEU PRIOR ROMERO