L'ACCENT DE VALÈNCIA

L’actual govern de l’Ajuntament de València (PP i VOX) va decidir ja fa un temps iniciar els tràmits per canviar el topònim oficial que designa la capital del País Valencià, i passar del topònim València a la doble denominació Valéncia/Valencia, amb el canvi d’accent de la forma valenciana per posar-hi accent agut.

Per fer aquest canvi, i seguint el procediment normatiu, han sol·licitat un informe al professor de Filologia Catalana de la UV i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà, que ja s’havia caracteritzat per donar suport a aquest canvi d’accentuació del topònim que designa la ciutat. Aquests dos fets, la decisió de l’Ajuntament, i la persona a qui s’ha encarregat l’informe, han generat un gran debat als mitjans de comunicació i en les xarxes socials.

Tant ha sigut així, que un altre professor de Filologia Catalana, en aquest cas de la UA, i també acadèmic de l’AVL va haver de publicar un article en la premsa en defensa d’Abelard Saragossà.

En aquest article, el professor Colomina explica que ell mateix va presentar el 2005 un informe a la Secció d’Onomàstica de l’AVL defensant que el nom de la capital s’escriga amb accent agut, però en el mateix article confessa que la majoria dels acadèmics es decantaren, en la votació feta el 2006, per mantindre la grafia València, però recomanant la pronúncia tancada.

Arran de la polèmica generada, l’AVL s’ha reafirmat en la seua postura, i simplement recorda quin és el procediment legal per a qualsevol alteració del nom d’un municipi.

Ací hauria d’haver acabat el debat, ja que la llei marca que l’AVL és la institució que determina la normativa lingüística del valencià, i açò inclou l’onomàstica i la toponímia.

Per tant, si en aquest cas l’AVL ja s’ha pronunciat reiteradament. Ja no hi ha res més a dir, i els acadèmics són els primers que haurien de seguir el preceptes de la institució de què formen part.

La Gramàtica normativa valenciana de l’AVL dóna una explicació:

“A fi d’evitar una excessiva discrepància entres les diferents varietats de la llengua, també porten accent greu, -tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada en valencià- dos paraules gramaticals d’ús freqüent (el pronom relatiu interrogatiu tònic què i la conjunció perquè) alguns cultismes i neologismes esdrúixols o plans acabats en consonant (èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època) i el topònim València”.

Les universitats publiques valencianes, en els seus Criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes, publicats bastants anys abans que la Gramàtica de l’AVL, van optar per la mateixa solució: “tenint en compte que els textos que genera una universitat generalment tenen un caràcter altament formal i que l’accentuació és un aspecte purament convencional, en els textos escrits convé utilitzar el sistema d’accentuació general”.

El problema que es planteja ací, no és un problema lingüístic, sinó un problema polític.

PP i VOX han emprès una persecució a la nostra llengua, al català parlat al País Valencià, per veure si la poden fer desaparèixer i, de passada, dividir-nos a tots. Per això han començat pels símbols.

Primer van començar amb el nom oficial de Castelló de la Plana. També en aquest cas van encarregar un informe a un catedràtic universitari, encara que en aquest cas era de literatura espanyola i no era expert ni en toponímia ni en onomàstica. I la maniobra els va eixir bé, i el nom ha canviat a una llengua que no és la pròpia. Vist açò. Es van llançar cap al cap i casal. En aquest cas propoposen la doble forma, en català i en castellà, però posen en qüestió la forma catalana per deixar només la castellana.

I açò és el més greu, que hi ha experts universitaris, que mereixen tot el meu respecte i admiració, que es presten al joc.

Anava a titular aquest article ‘L’accent de València i altres bajanades’, però com no pretenc que ningú es trobe al·ludit ni ferir sensibilitats, m’ho he repensat.

Potser aquests experts tenen raó des d’un punt filològic i és cert que la major part dels valencians pronuncien la e de València tancada (no tots, per això), però açò no és cap problema.

Durant massa anys anomenàvem a la finestra ‘finestra’ i escrivíem ventana i tots ho trobàvem tan normal. I, hui en dia hi ha molts valencianoparlants que parlen en valencià amb amics, companys, familiars…, però quan escriuen un missatge de WhatsApp a aquestes mateixes persones, ho fan en castellà. Això sí que és preocupant, i no l’orientació d’un accent.

En realitat, l’excusa del canvi d’accent, segons Colomina “coherent amb la pronunciació unànime valenciana” (i això sí que no és cert), no “enfortiria l’autoestima dels valencians envers la pròpia varietat”, perquè el que l’enfortiria és unes polítiques lingüístiques fortes que augmentaren l’ús social perquè la llengua tinguera prestigi i fora necessària. La controvèrsia d’aproximar la llengua escrita a la parla ja és molt antiga i es va repetir en diferents moments del segle XX, començant a principis de segle per “el català que ara es parla versus la llengua normativa". Però crec que és una controvèrsia ja superada, des que el català s’ensenya a l’escola i en nombrosos cursos de formació. Això, la formació i el coneixement de la llengua és la garantia de superar tots els problemes derivats de les varietats lingüístiques i del desconeixement de què s’aprofiten políticament quatre individus per generar divisió i arraconar la llengua pròpia del País.

Per cert, l’AVL també té la missió de vetlar per l’ús social de la nostra llengua, i els fem perdre el temps i els recursos (que PP i VOX s’han encarregat de retallar) en aquest tipus de bajanades i no queda cap per defensar la llengua.


BARTOMEU PRIOR ROMERO