LA POLÍTICA DE LA XARXA VIVES D'UNIVERSITATS

El passat 14 de març, el Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats va aprovar la Declaració de Montserrat, amb motiu del 30è aniversari de la fundació de la Xarxa.

Aquesta Declaració, malgrat que reconeix que “la unitat lingüística és el principal valor fundacional sobre el qual es va crear la institució fa trenta anys” i que reconeix que “El català concorre en condicions de desavantatge en un context creixent de diversitat lingüística i que (…) és una llengua minoritzada, amb un marc legal asimètric desfavorable (…)”, declara que “Entre els objectius fonamentals de la Xarxa Vives està “potenciar la utilització i la normalització del català al conjunt de la regió universitària, així com promoure accions conjuntes per reforçar la seua presència en l’esfera pública i acadèmica”.

I és cert que la Xarxa referma el seu compromís per:

• “Enfortir i garantir, dins el context de la diversitat lingüística de les universitats de la Xarxa Vives, els usos lingüístics del català a la universitat, intervenir des de la responsabilitat social en la planificació de la llengua catalana i treballar en la creació i el foment d’actituds positives cap a la llengua”
• “Reivindicar l’educació i la llengua com a valors essencials de la Unió Europea. La UE (…) ha de promoure la diversitat lingüística. Per aquest motiu, es reclama que la llengua catalana esdevinga oficial a les institucions europees”.

Malgrat totes aquestes referències, el document incideix més en aspectes acadèmics que en el “valor fundacional sobre el qual es va crear la institució.

Així, es referma el compromís de la Xarxa “amb el progrés de l’educació superior, la recerca i la innovació com a eixos vertebradors de la societat del coneixement” i amb “reforç a la diversitat cultural i lingüística com a patrimoni comú i element clau per a la cohesió, la pluralitat i la professionalitat de la nostra comunitat acadèmica”, ja que la Xarxa s’ha consolidat durant aquests trenta anys “promovent valors de col·laboració, qualitat i compromís social”.

M’hauria agradat llegir alguna referència al paper de la Xarxa en la consolidació del català com a llengua pròpia de les universitats que en formen part.

´Es cert que el Declaració també recorda la Carta universitària de la llengua de la Xarxa Vives (2023), que “estableix un marc per al seguiment de la gestió pluriennal dels usos lingüístics orals i escrits, en la qual “la metodologia adoptada és la mateixa que s’empra en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries”.

I també és cert que la Xarxa compta amb un pla de política lingüística aprovat per totes les universitats i uns objectius de política lingüística que van renovant-se periòdicament.

La Universitat Jaume I forma part de la Xarxa Vives des de l’origen de la institució i ha aprovat tots aquests documents que s’esmenten. Fins i tot circula per les xarxes un vídeo amb la rectora de l’UJI llegint una part de la Declaració de Montserrat, justament la part que fa referència al català com a llengua minoritzada maltractada per la legislació.

I aquest és el problema de tots aquests documents: queden molt bé però no obliguen a res, ni tan sols a les universitats que els han signats.

L’exemple de la Universitat Jaume I és clar:

• No hi ha cap pla de política lingüística que servisca de marc de treball, ni que reculla els compromisos del pla de la Xarxa Vives.
• Hi ha una retallada clara en el personal dedicat al suport a l’ús de la llengua, fins i tot ha desaparegut un lloc de treball tan essencial com el de tècnic de promoció lingüística: actualment no es dediquen recursos a la promoció lingüística ni això que reclama la Declaració de “creació i foment d’actituds positives cap a la llengua”.

Aquests punts els ha posat de manifest el CULC reiteradament, i s’ha sol·licitat la recuperació d’un lloc de treball dedicat a la promoció lingüística i l’elaboració d’un pla de política lingüística. No hi ha hagut resposta, només fer veure públicament de paraula que es té interés en la llengua, però sense fer cap acció per demostrar-ho.

BARTOMEU PRIOR ROMERO