MIRACLES VALENCIANS

• El predicador Vicent Ferrer, sant Vicent Ferrer (1350-1419), vaja, va recórrer mig Europa predicant en la seua varietat de català i el van entendre en tots els llocs.
• Bonifaci Ferrer (1350-1417), germà de Vicent, va traduir la Bíblia al català (la segona traducció a una llengua romànica), cosa que li va valer la catalogació d’heretge i la persecució de la Inquisició, que va cremar tots els exemplars de la Bíblia i només en resta una pàgina, però la fita no li la furtarà ningú.
• Fa 318 anys que els governs de Castellà i de Madrid estan intentant aniquilar el valencià i de passada, els valencianoparlants, però encara som ací i més forts que mai.
• El català actualment s’estudia i és la llengua d’impartició de l’ensenyament en les escoles del País Valencia i, malgrat l’intent de l’actual govern de la Generalitat Valenciana d’eliminar-lo, l’Enquesta d’elecció de la llengua base que es va realitzar va donar una resultats esplèndids per a l’ensenyament en valencià, tant a les zones valencianoparlants com a les castellanoparlants, i tant a l’escola pública com a la concertada. Chúpate esa Mazón!
• Els Països Catalans compten amb nombroses entitats cíviques que actuen per normalitzar l’ús del català, especialment en l’educació. Com a exemple, al País Valencià comptem amb Escola Valenciana, Federació d’Associacions de la Llengua.
• Un valencià, de Sueca, per a major concreció, ha estat l’intel·lectual més destacat del segle XX a tots els Països Catalans, per no dir a tot Europa i va fixar les bases per a la dignificació de la llengua i la recuperació de la idea de País dels valencians: Joan Fuster.
• Un altre intel·lectual, soci d’honor del CULC, ens ha indicat el camí que cal seguir per mantindre la nostra personalitat com a poble i sentir-nos orgullosos de ser valencians i de la nostra llengua pròpia. Si Joan Fuster ens va llegar l’imprescindible Nosaltres els Valencians, Joan Francesc Mira ha completat aquest inici amb llibres com La nació dels valencians, La noció valenciana i tants altres que ens han aclarit el concepte de nació i a nosaltres mateixos ens han permès entendre’ns una mica millor. La veritat és que la nòmina d’intel·lectuals valencians amb què podem comptar no s’acabaria mai, i dubte que cap país de les nostres característiques puga comptar amb un planter de pensadors semblant.
• Les dades de totes les enquestes que es realitzen, malgrat que deixen veure una davallada en l’ús, mostren unes dades, sobretot en el coneixement, que són les millors de la història de la llengua (el català és la 14a llengua en internet!).

Si tot açò no són miracles, que baixe sant Vicent i ho aclarisca.

BARTOMEU PRIOR ROMERO

TERMINOLOGIA

No sé si és perquè és estiu , per casualitat en fer zàping o per curiositat, però darrerament veig més À Punt. He de dir que hi ha programes que els trobe potables (La via verda, Zoom, Dossiers...), però en general és infumable, i ja es troba als nivells dels pitjors temps de Canal 9. El que més em molesta, evidentment, també per deformació professional és el nivell de la llengua dels reporters, i l’habilitat que tenen per trobar només persones que parlen castellà (no sé si és que faran un càsting o què, perquè les enquestes sobre l’ús no donen unes dades com les que reflecteix la televisió pública dels valencians: aquesta setmana passada, en un mateix programa de La via verda van entrevistar en una empresa de calcer d’Elx on tots parlaven castellà, una fira d’artesania del suro a la Serra Espadà on tots parlaven castellà i una fira de la cirera de Zarra on tots eren castellanoparlants. Però on es nota més la falta de lingüistes és en el món taurí. En el nou programa de bous La plaça, que fan els dissabtes al migdia, no es pot ser més curt: també trauen els bous al carrer que fan els pobles en festa i l’altre dia van traure les festes de Sant Pere al Grau, i no sé si es pot ser més inútils. Mira que hi ha pobles que televisen les seues festes de bous en les televisions locals (Almassora, Borriana, Onda, Nules, la Vall d’Uixó, Vila-real...), i en totes parlen persones sense cap titulació, de manera voluntària i altruista, i no tenen cap problema per fer la retransmissió en valencià i utilitzar un llenguatge adequat i reconegut del poble. Els periodistes d’À Punt es veu que no són capaços: quan vaig sentir els “retallaors” (amb una terminació que es pensaven que valencianaven la paraula) em va recordar quan fa molts anys als exàmens de la JQCV de nivell oral posaven dibuixets i els examinants havien d’escriure a sota com es deia la cosa dibuixada, i algunes vegades dibuixaven una finestra i molts escrivien en valencià “ventan” i es quedaven tan amples (és tan fàcil el valencià que només cal parlar en castellà i suprimir la terminació!).
Cal dir que als anys noranta del segle passat, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana va publicar una sèrie de vocabularis de llenguatges específics que incloïen un vocabulari faller i un vocabulari taurí (1993).

El primer que faria és recomanar als treballadors de la televisió que s’estudien aquest vocabulari, amb uns 350 termes amb l’equivalència castellà-català. La llàstima és que el vocabulari només fa referència als bous de plaça i las corridas. Potser caldria recomanar a la Conselleria que ampliara el vocabulari amb un altre de bous al carrer, revisat per l’AVL, per favor.

És que hi ha coses que criden l’atenció: hi ha un anunci que sempre em grinyola. Es tracta de la Horchata Chufi, perquè diuen: “en el Mediterráneo (fixeu-vos que no diuen al País Valencia ni tan sols en la Comunidad, que no vol dir res, ens rebaixen a menys que no res, encara que també podrien dir en Levante) tenemos un refrán tener horchata en la sangre". I presenten aquesta dita com una cosa positiva com si tindre orxata en la sang indicara saber viure la vida. Al meu poble sempre s’ha dit la variant “tindre la sang d’orxata”, que és el mateix que “no tenir sang en les venes”. En tot cas, no és una dita positiva, ja que vol dir “no tenir vigor, ser passiu, ser excessivament flemàtic, no indignar-se per res, calmós, incapaç de prendre decisions davant de la desesperació dels qui els envolten”. Si això és el que els espera als qui veuen orxata Chufi, els la podem regalar als madrilenys que venen a depredar el nostre País.

I que la festa continue!

BARTOMEU PRIOR ROMERO

ENCARA ESTEM AIXÍ?

Rellegint articles del soci d’honor del CULC Joan Francesc Mira, en aquest cas recollits al llibre La condició valenciana, llegia l’article ”El ‘Melgarejo de escritura’, i altres papers de la història” en el qual Mira repassa algunes de les disposicions que Felip V va prendre els anys posteriors a 1707 perquè la Corona d’Aragó quedara totalment assimilada a Castella, diluïda dins de Castella. I llegint l’article, d’abril de 2007, no em vaig poder estar de trobar moltes similituds amb les actuacions que el PP i VOX estan portant a terme allà on governen per aniquilar i fer desaparèixer la llengua i el país dels valencians.

En un altre article un poc posterior, d’octubre de 2007 (“La diferència”) Mira, encara que parla d’altres situacions diu unes paraules que són d’aplicació al que hem de fer davant la situació que estem vivint:

“Però això no vol dir acceptar la inexistència, el suïcidi o la dissolució final, que de vegades pareix que és el destí d’aquest pobre país dels valencians. El destí que es prepara ell mateix, i que els seus dirigents acceleren: així algun dia, sense diferència visible, indiferents, per fi no serem res”.

Doncs no podem consentir-ho de cap de les maneres, com a mínim sense intentar lluitar i remoure la consciència adormida dels nostres conciutadans, especialment la d’aquells que estan en condicions de revertir la situació.

BARTOMEU PRIOR ROMERO