JA CANSA, LA VERITAT

https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%ADblia#/media/Fitxer:Gutenberg_Bible,_Lenox_Copy,_New_York_Public_Library,_2009._Pic_01.jpg

He llegit, amb estupefacció, l’escrit del senyor Pepe Aymerich difòs pel Club de opinión Jaime I.

El primer que li diria a aquest senyor és que es torne a llegir la Bíblia, la de veritat, perquè no sé de quin pamflet ha tret aquestes idees tan allunyades de la realitat. A més, és de mal gust aquests dies fer referència a Israel, que està realitzant un genocidi que fa tremolar (potser aquest senyor será dels qui han votat la representant d’Israel a Eurovisió només per fotre el govern espanyol).

També podria recomanar-li altres lectures, però no crec que pague la pena davant la ignorància supina que manifesta al seu escrit. I el que és lamentable és que aquest senyor ha passat per les nostres aules (no vull ni pensar l’adoctrinament que faria als pobres estudiants que van tindre la desgràcia de ser alumnes seus). Tants anys a la Universitat Jaume I no li van servir per conèixer l’existència de les Normes de Castelló de1932, no dels anys huitanta, ni de la dictadura que probablement enyora per les seues paraules. Ni tampoc ha conegut l’opinió acadèmica de la Universitat per a la qual ha treballat, manifestada en moltes ocasions pels òrgans de govern i per tota la comunitat universitària en ple i reflectida en la legislació i la normativa aprovada per la Universitat, i encara vigent.

I ara no cal perdre ni un segon més en les bajanades de l’escrit en qüestió. Ni molt menys en un individu com aquest, que ja ens en va donar prou mentre va ser membre de la comunitat universitària.

BARTOMEU PRIOR ROMERO

ANGÚNIA PERMANENT

Segons el Diccionari normatiu valencià de l’AVL, la segona accepció d’angúnia és “Malestar moral intens causat per la por que es produïsca alguna cosa desagradable o per l'amenaça d'un perill imminent.”

Aquest malestar és el que sentim permanentment les persones preocupades per la llengua pròpia i pel país propi, ja que sofrim atacs constants per totes bandes.

Aquest cap de setmana hem pogut llegir a Vilaweb que “À Punt s’aboca a la degradació lingüística eliminant els correctors dels programes externs”. Si llegim la notícia descobrim altres aspectes, a banda del lingüístic, que també són molt preocupants, com l’externalització de tots els programes que fan. El que no he llegit a cap lloc és cap reacció de les universitats, ni les que tenen estudis de Filologia Catalana ni les que tenen estudis de Traducció, i això que són els professionals que formen les universitats els qui s’estan quedant sense treball. Només per això ja caldria el rebuig frontal de les universitats.

La Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els Principis que cal observar en la prestació del servei públic diu clarament que “el valencià serà la llengua vehicular dels mitjans que depenen de la Generalitat”.

La veritat és que ja no veig mai À Punt, perquè si alguna volta canviant canals aterre a la televisió “valenciana” em pose malalt, perquè no la diferencie de Tele 5 o qualsevol de les altres telescombreria que es fan per a tot l’estat. Només falta que ja pràcticament ningú parla la llengua del país: les pel·lícules i les sèries ja estan donades per perdudes, però la resta de programes són exactament iguals. I això que fan esforços: aquest cap de setmana han fet un especial dels bous al carrer de Vila-real, amb la utilització de drons i tot (encara gràcies que sóc afeccionat als bous al carrer), i ací sí que parlaven valencià, probablement per complir alguna quota. Després també hem tingut un especial per la Marededéu dels Desemparats, amb una missa (amb algunes paraules en valencià) on, com tots els noticiaris s’han afanyat a destacar, hem tingut la sort de veure, sorpressivament, el “senyor” Mazón en públic, assegut a primera fila. Però ja pot espavilar-se, perquè del que recorde del catecisme de quan era menut, l’Església no perdona els pecats dels quals el pecador no se n’ha penedit i no ha fet propòsit d’esmena.

Ara, que pel que fa a la televisió i la llengua pròpia, cal recordar l’actuació de l’anterior govern de la Generalitat: el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ens va assegurar repetidament que havien arribat a un acord el govern de les Illes, el del Principat i el valencià per a la reciprocitat de la recepció de les televisions pròpies. L’última notícia que vaig tindre d’aquest acord és que l’havien signat a les Illes i al Principat, i que estava per a la firma del president Puig (sembla que va estar mesos damunt la taula per a la firma i no es va arribar a firmar mai, caldria preguntar-se per què).

Ara que tots tenim la nostra part de culpa, les universitats també: l’UJI es va comprometre davant el CULC per fer gestions perquè la TV3 tornara a veure’s a tot el País Valencià. Vull pensar que també els van enganyar com a tots, però la realitat em fa tindre els meus dubtes sobre si es va fer alguna cosa.

En definitiva, la situació és anguniosa per al País Valencià i no ens queda una altra que continuar clamant al cel (com feia el Tenorio) per si sona la flauta i algun polític, o algun jutge fan una acció impensable que ens afavorisca. Potser si ho demanem al PP i VOX tinguem més bona resposta que la que hem tingut fins ara.

BARTOMEU PRIOR ROMERO

DEMOCRÀCIA. DEIXEU-ME QUE RIGA BONA COSA

Ahir mateix, el Diari la Veu, en un article de Sebastià Carratalà, informava que “l’associació Famílies pel Valencià ha denunciat que la Conselleria d’Educació, encapçalada per José Antonio Rovira, no respecta els resultats de la consulta de llengua base als centres d’ensenyament de les comarques castellanoparlants del País Valencià (…) i ha obviat el sentir majoritari de les votacions”. A més ha recordat que "a les zones castellanoparlants la normativa no contemplava que es poguera donar una victòria del valencià, i, quan aquesta s’ha produït han reinterpretat la norma per acabar amb la llengua a l’escola en aquestes comarques”.

Segons sembla “en alguns centres educatius com ara Bunyol, Pedralba o el Villar els grups oferits no es corresponen amb els resultats”.

El CULC, en el seu moment, ja es va mostrar contrari a aquesta consulta, unint-se a la denúncia de nombroses entitats relacionades amb l’ensenyament, perquè ja vèiem que simplement era un estratagema del govern del “senyor” Mazón (responsable últim dels morts i damnificats per la DANA) per fer desaparèixer la llengua pròpia del País Valencià de les escoles. Però els va eixir malament la jugada (es veu que van faltar a classe el dia que van explicar als fatxes la manipulació dels resultats electorals) i tot el món pot consultar els resultats i veure quina va ser la llengua majoritàriament triada en la consulta, fins i tot en les comarques castellanoparlants, i això permet a totes les persones interessades veure com es manipula tot el que és manipulable per anar en contra dels resultats i fer desaparèixer el català de l’escola, i sembla que han començat per on pensaven que es notaria menys i hi hauria menys reticència, sense fixar-se quins eren els resultats de la consulta en aquesta zona i quin és el sentir majoritari dels pares.

Famílies pel Valencià ha qualificat aquesta maniobra d' "anomalia democràtica”, però crec que s’hi han quedat molt curts i han utilitzat paraules que els actuals responsables polítics desconeixen, i molt em tem que si les busquen als diccionaris tampoc no entendran la definició, perquè són conceptes massa complicats per a unes ments tan obtuses. I a més, em fa recordar una acció d’un govern del mateix signe que en el seu temps no admetia les titulacions de Filologia Catalana en les oposicions, i en totes les ocasions els tribunals els deien que això no ho podien fer, però ells ho repetien tots els anys i no passava res.

És evident que, en aquest cas, com en aquell, tots els responsables haurien d’estar acusats de prevaricació com a mínim. Però sembla que en aquest estat en què ens ha tocat viure només acusen persones que tenen alguna relació, per mínima que siga, amb Sánchez o amb l’independentisme català.

El que em dol és que davant una situació com aquesta (com en moltes altres relacionades amb la llengua i amb l’ensenyament) les universitats valencianes no es manifesten, especialment la Universitat Jaume I, que es proclama públicament quan convé gran defensora de la llengua (ara, que és cert que només cal veure les actuacions internes).

BARTOMEU PRIOR ROMERO