ANGÚNIA PERMANENT

Segons el Diccionari normatiu valencià de l’AVL, la segona accepció d’angúnia és “Malestar moral intens causat per la por que es produïsca alguna cosa desagradable o per l'amenaça d'un perill imminent.”

Aquest malestar és el que sentim permanentment les persones preocupades per la llengua pròpia i pel país propi, ja que sofrim atacs constants per totes bandes.

Aquest cap de setmana hem pogut llegir a Vilaweb que “À Punt s’aboca a la degradació lingüística eliminant els correctors dels programes externs”. Si llegim la notícia descobrim altres aspectes, a banda del lingüístic, que també són molt preocupants, com l’externalització de tots els programes que fan. El que no he llegit a cap lloc és cap reacció de les universitats, ni les que tenen estudis de Filologia Catalana ni les que tenen estudis de Traducció, i això que són els professionals que formen les universitats els qui s’estan quedant sense treball. Només per això ja caldria el rebuig frontal de les universitats.

La Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els Principis que cal observar en la prestació del servei públic diu clarament que “el valencià serà la llengua vehicular dels mitjans que depenen de la Generalitat”.

La veritat és que ja no veig mai À Punt, perquè si alguna volta canviant canals aterre a la televisió “valenciana” em pose malalt, perquè no la diferencie de Tele 5 o qualsevol de les altres telescombreria que es fan per a tot l’estat. Només falta que ja pràcticament ningú parla la llengua del país: les pel·lícules i les sèries ja estan donades per perdudes, però la resta de programes són exactament iguals. I això que fan esforços: aquest cap de setmana han fet un especial dels bous al carrer de Vila-real, amb la utilització de drons i tot (encara gràcies que sóc afeccionat als bous al carrer), i ací sí que parlaven valencià, probablement per complir alguna quota. Després també hem tingut un especial per la Marededéu dels Desemparats, amb una missa (amb algunes paraules en valencià) on, com tots els noticiaris s’han afanyat a destacar, hem tingut la sort de veure, sorpressivament, el “senyor” Mazón en públic, assegut a primera fila. Però ja pot espavilar-se, perquè del que recorde del catecisme de quan era menut, l’Església no perdona els pecats dels quals el pecador no se n’ha penedit i no ha fet propòsit d’esmena.

Ara, que pel que fa a la televisió i la llengua pròpia, cal recordar l’actuació de l’anterior govern de la Generalitat: el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ens va assegurar repetidament que havien arribat a un acord el govern de les Illes, el del Principat i el valencià per a la reciprocitat de la recepció de les televisions pròpies. L’última notícia que vaig tindre d’aquest acord és que l’havien signat a les Illes i al Principat, i que estava per a la firma del president Puig (sembla que va estar mesos damunt la taula per a la firma i no es va arribar a firmar mai, caldria preguntar-se per què).

Ara que tots tenim la nostra part de culpa, les universitats també: l’UJI es va comprometre davant el CULC per fer gestions perquè la TV3 tornara a veure’s a tot el País Valencià. Vull pensar que també els van enganyar com a tots, però la realitat em fa tindre els meus dubtes sobre si es va fer alguna cosa.

En definitiva, la situació és anguniosa per al País Valencià i no ens queda una altra que continuar clamant al cel (com feia el Tenorio) per si sona la flauta i algun polític, o algun jutge fan una acció impensable que ens afavorisca. Potser si ho demanem al PP i VOX tinguem més bona resposta que la que hem tingut fins ara.

BARTOMEU PRIOR ROMERO