TOT ESTÀ JA DIT, PERÒ COM NINGÚ ESCOLTA, CAL TORNAR-HO A DIR

Aquest títol és una frase extreta de la definició del terme ‘plagi’ que apareix al Diccionari per a ociosos de Joan Fuster.

Com se sol dir, Fuster sempre té més raó que un sant (si és que els sants tenien sempre raó, que ho desconec).

M’ha recordat açò dos fets recents:

Un article de Josan Piqueres al diari La Veu del dia 13 de juny analitza el nou llibre d’estil d’À Punt i conclou que, a banda que és menys normatiu i que aposta per “la recentralització i la rebaixa de l’ambició lingüística i cívica”, “evita comprometre’s amb un ús exclusió del valencià i, a diferència de l’anterior no menciona ni tan sols l’alternança contextual entre Comunitat Valenciana, País Valencià o Regne de València”.

És preocupant, i molt, que passe d’un valencià normatiu a un valencià “de carrer” Aquests criteris s’alineen amb els criteris lingüístics de l’Administració aprovats pel Consell de Mazón sense l’aval de l’AVL, amb l’objectiu explícit de “descatalanitzar” l’ús institucional de la llengua.

El segon fet també és un article publicat a La Veu per Sebastià Recatalà el dia 16 de juny en què ens informa de l’acord entre el PP i VOX a Alacant per aprovar el pla economicofinancer que inclou instar les Corts a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià per considerar Alacant ciutat castellanoparlant. Imagine que el següent pas serà fer el mateix a València, a Castelló de la Plana i en totes les ciutats on puguen per acabar proclamant que la Comunidad Valenciana és castellanoparlant i el castellà ha de ser l’única llengua oficial i pròpia. Amb un poc de sort, després establiran guetos per als quatre valencianoparlants que quedem i a esperar la “solució final: cremar els guetos per San José en una gran falla".

És una llàstima on hem arribat i cap on ens encaminem. L’any 1962 Joan Fuster va publicar un opuscle titulat Qüestió de noms en què optava clarament per adoptar el terme ‘català’ per referir-nos a la nostra llengua i el terme ‘Països Catalans’ Per referir-nos a tot el territori de parla catalana. Des d’aleshores han passat per la Generalitat Valenciana diversos governs suposadament progressistes amb una majoria suficient per haver deixat clara i blindada tot aquesta qüestió de nomenclatures que ara aprofita la ultradreta per atacar directament la línia de flotació de la nostra llengua i del nostre País. I les universitats ni paraula. Ja no sé què més ha de passar, potser el tancament d’alguna universitat per “catalanista…?

Quina enveja d’aquell temps que la premsa de Castelló de la Plana es referia a la nostra universitat com “els talibans de la llengua” tan sols perquè s’havia aprovat un pla de política lingüística “ (1998), que ara els responsables actuals ja no saben ni què és això. Potser caldrà fer algún altre article explicatiu…

BARTOMEU PRIOR ROMERO